Més enllà del mur

Quan el 13 d'agost de 1961 es va començar a construir el mur de Berlin, poca gent podia pensar que aquest artefacte maligne sobreviuria al llarg de tant temps, separant famílies i amics, i convertint-se en un símbol de la divisió bipolar d'Europa, a partir de la II Guerra Mundial. Avui que commemorem el XXè aniversari de la seva destrucció, poc ens podiem imaginar els canvis que haurien de sobreviure des d'aleshores, amb una Unió Europea ampliada a 27 Estats. El món ara és més multipolar que mai, amb nous fenòmens com el de la globalització que han canviat la fesomia de les relacions internacionals, a nivell econòmic, polític, cultural i social, etc.

Amb el mur es va enfonsar bona part del totalitarisme intervencionista que tant d'espai va ocupar el segle passat. Tot va canviar i res va ser com abans. Mirant enrera cal reconèixer el coratge dels que van tenir el impuls de mirar cap endavant i de que valia la pena lluitar per la defensa de les llibertats.

Per un finançament just, enfortim els governs locals

L'administració local és la més propera al ciutadà. Em deia un alcalde de Castella que "aunque no le compete, le incumbe" referint-se a tot el que passa en el seu terme municipal. Aquests dies en que la crisis econòmica s'estén com una plaga bíblica per tota la nostra geografia, el tancament de indústries i l'aprovació d'ERO repercuteix directament en l'augment d'usuaris dels serveis municipals que simultàniament pateixen una davallada de ingressos, siguin propis lligats a l'activitat econòmica o siguin d'altres que provenen d'altres administracions que també han recaptat menys. Avui hem encarat la reforma del finançament local en el Congrés de la Unió Municipal "per un finançament just, enfortim els governs locals." Neix un nou equip amb en Marc Prat al capdavant, gent amb il·lusió, empenta i ganes que s'arremanga cada dia en els governs locals.

Homenatges

Tots els homenatges són emotius però l'aplaudiment que va rebre el cor de l'Orfeó Català al Palau Sant Jordi i la interpretació del Cant de la Senyera i els Segadors, per tots els assistents al concert del Memorial Democràtic on van participar també en Serrat i en Pi de la Serra, un reconeixement a un munt de gent que malgrat les dificultats sempre ha tingut el coratge de tirar endavant i el minut de silenci, en memòria del President Companys, un silenci eloqüent en un Palau de Sant Jordi ple de gom a gom.

Katyn

Imprescindible obra de Andrey Wadja que ahir vaig veure en primícia a l'Esbarjo. Explica molt bé l'obscur episodi de la segona guerra mundial, on milers d'oficials polonesos van ser executats pels soviètics. Es un film dur però que molts sentim molt proper. Fossin els nazis o els soviètics, va ser un acte criminal, igual com els que van patir la nostra gent, fossin a càrrec de patrulles incontrolades antifeixistes o pels propis falangistes. I Wadja, amb tota la seva cruesa ha sapigut denunciar el crim, insoportable per les famílies, i molt més, pels supervivents.

Irlanda

La ratificació en referèndum del Tractat de Lisboa per la ciutadania irlandesa obre les portes a la entrada en vigor del tractat que posarà en ordre l'entramat institucional de la Unió Europea. A manca de la signatura dels presidents de la república de Txéquia i la república de Polònia, entrem en la recta final. Mai com ara la Unió Europea ens és tan necessària.

Finançament local

Aquesta setmana en el Ple del Senat s'ha preguntat a la vicepresidenta la data d'entrada en funcionament del nou finançament local. La resposta de la Ministra no deixa lloc a dubtes i el desencís no pot ser més gran: Ens anirem a final de legislatura, al 2011, i sempre que prèviament es modifiqui la llei de bases de règim local. Ajornar el problema no facilita la solució perquè el malalt crònic pot esdevenir agònic.

El peatge de la mort

Mai millor dita aquesta metàfora per explicar de forma entenedora el que suposa avui per a molts catalans haver de pagar l'impost de successions quan el greuge comparatiu amb altres comunitats és aclaparador. Als Estats Units quan la política fiscal és abusiva es vota amb els peus: la gent es trasllada al municipi, al comtat o a l'Estat veí.

No estem parlant d'una exempció del pagament per a grans fortunes que aquestes ja tenen mitjans per trobar solucions imaginatives per no haver de pagar en excés a la hisenda pública, parlem del que ha de pagar una família de classe mitja per haver d'heretar el pis on vivien els pares que s'ha de posar a la venda per haver de pagar el maleït impost. Cal saber dir que ja n'hi ha prou.

Amnèsia

Ahir va començar el curs escolar i sobtava veure com els telenotícies obviaven paraules com "barracons" que acostumaven a inserir-se quan eren aquestes dates. Ara els mòduls prefabricats acompanyen les escoles i els llibres han estat substituïts per ordinadors que, això sí és el nostre fet diferencial, han estat adquirits en part per les famílies.

La Diada

Mentre a Barcelona es debat sobre la conveniència de canviar el format institucional de la Diada, cada cop més municipis tendeixen a celebrar-la. En el cas de Llinars, s'emmarca dins de la Festa Major.

Cultura popular i tradicional

Els valors culturals d'un poble no són només els que s'emmagatzemen en grans equipaments culturals i artístics. Més enllà de la cultura dels museus, les biblioteques i els teatres hi ha una cultura que en els pobles mediterranis s'exerceix al carrer.



Al llarg de moltes generacions s'ha anat construint un imaginari col·lectiu de tradicions i llegendes, de balls i danses, de cançons que és el moll de l'ós de cada poble. Per a tots aquells que no han participat mai en un correfoc és impensable imaginar-se com es gaudeix d'un ball sota les espurnes. Ara que hem de fer la transposició de la directiva europea seria un error immens ignorar que a la Mediterrània tenim molt arrelada la cultura del foc

Joan Carrera i Francesc Carreras

He aprofitat aquests dies per llegir "Què pensa Joan Carrera", el llibre d'entrevistes de Francesc Romeu amb pròleg de Joan Rigol quan m'arriba la notícia sobtada de la mort d'en Francesc Carreras de la Garriga. Al llarg de molts anys, en Quicu participava en els consells nacionals d'Unió explicant la seva experiència a Bèlgica. Les seves intervencions eren molt aplaudides perquè parlava amb el cor, des del cor i amb tot l'humanisme que guardava.

Els testimonis d'en Joan Carrera i en Francesc Carreras són un llegat que cal conèixer i preservar.

Dachau

He tingut l'oportunitat de visitar l'exposició que roman al KZ de Dachau, el primer camp de concentració instaurat pel règim nazi i que va servir com a referent en la seva expansió militar per eliminar els desafectes polítics, enemics racials i opositors al règim. Després de romandre més de cinc hores a les seves instal·lacions moltes preguntes segueixen sense resposta però tinc la ferma convicció de que cal lluitar per sempre més en la defensa dels drets humans, en la inalienable dignitat de la persona i perquè mai més cap totalitarisme pugui governar les nostres vides.